|
|
| |
| Els rat-penats són els únics mamífers que han estat capaços de conquerir el medi aeri. Per aconseguir-ho han desenvolupat una sèrie de sorprenents adaptacions que els han conferit un aspecte molt singular i unes habilitats més enllà de la nostra comprensió: poden volar, descansen de cap per avall i s’orienten en la foscor més absoluta.
Malauradament aquests atributs, juntament amb el seu hàbit de cercar refugi a les profunditats de la terra, han afavorit que se’ls considerés, fins a temps ben recents, missatgers del mateix diable i portadors de tota mena de mals auguris, pel que encara avui en dia són foragitats, rebutjats i àmpliament incompresos. |
 |
| |
| La il·lustració permet observar com s’han modificat les extremitats anteriors, allargant-se extraordinàriament els dits, que resten units per una fina membrana dèrmica, anomenada patagi. La cua i les potes també estan unides de la mateixa manera. Un altre tret singular és l’existència d’una petita segona orella anomenada tragus, que està relacionada amb el sistema d’ecolocalització que utilitzen els rat-penats per orientar-se. |
|
|
| |
| Existeixen prop de 900 espècies de rat-penats que es distribueixen per totes les regions temperades i càlides del planeta. Lògicament, la diversitat de formes, costums i mides és enorme: als tròpics del vell món trobem les guineus voladores, enormes animals frugívors de més d’un metre i mig d’envergadura; a Centre i Sud Amèrica els coneguts vampirs que, efectivament, s’alimenten de sang d’altres animals; existeixen espècies que s’alimenten exclusivament de nèctar i d’altres que són capaces de caçar fins i tot ocells, per citar alguns exemples. |
| |
| A Catalunya, així com a la resta d’Europa, només trobem representades tres de les 17 famílies existents, formades per animals estrictament insectívors de petit i mitjà tamany. Són els rinolòfids, o ratpenats de ferradura, els verspertiliònids, o ratpenats típics, i els molòssids, o ratpenats cua-llargs. |
|
|
| |
|
|
|
|
Potser un dels aspectes més sorprenents dels rat-penats és la
seva capacitat per ecolocalitzar, o sigui, per orientar-se
mitjançant sons que emeten ells mateixos,
els ecos dels quals els informen amb
precisió d’on es troben els obstacles
i també, és clar, les preses. Podríem
afirmar, doncs, que són capaços de
“veure-hi” per les orelles. |
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
Malgrat les creences
populars, els
rat-penats no
són cecs. Tenen
ulls força petits
que els permeten,
quan hi ha llum
suficient, percebre
el món en blanc i
negre. |
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
La major part d’espècies
emeten els crits d’ecolo-
calització a freqüències tan
altes que resulten totalment
inaudibles per l’home. És el que
anomenem ultrasons. Algunes de
gran tamany, però, emeten per sota el
nostre llindar d’audició, situat entre els 16 i
els 20 kHz, pel que els seus crits ens resulten perfectament audibles. |
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
Per poder estudiar i reconèixer els rat-penats en el seu medi, on generalment passen molt desapercebuts, s’enregistren els crits amb sofisticats aparells coneguts com a detectors d’ultrasons, i s’analitzen per a obtenir-ne una representació gràfica com les que s’il·lustren, anomenades sonogrames, que ens permeten diferenciar unes espècies de les altres, doncs cadascuna emet un tipus de crit diferent.
Descobreix tot el que s'amaga darrera el fascinant món dels ultrasons vistant l'apartat del Biosonar. |
|
|
| La vida al llarg de l'any |
|
|
| |
| La vida dels rat-penats transcorre al límit del delicat compromís entre la necessitat d’alimentar-se i la capacitat d’afrontar les condicions ambientals. Les limitacions inherents a la seva morfologia afecten tot el cicle vital i condicionen completament els tipus de refugis que han d’utilitzar a cada època de l’any. A la primavera, just després de sortir de la letargia hivernal, és quan les femelles es preparen per parir i busquen refugis càlids per a formar-hi les colònies de cria, on els hi costarà menys mantenir calents els nouvinguts i, per tant, assegurar-ne la supervivència. Els mascles no sempre les acompanyen durant aquest període, doncs sovint prefereixen cercar recés en ambients més frescals, on poden entrar en estat de torpor mentre descansen, alentint així el seu metabolisme i estalviant energia. |
Pareixen una o dues cries, vulnerables i incapaces de mantenir per si soles el calor corporal. És per això que tot just nascudes s’aferren al pèl de l’abdomen de la mare, on romandran durant els primers dies de vida, acompanyant-la allí on vagi. Òbviament, si els parts fossin més nombrosos les mares ho tindrien molt difícil per volar amb tota la descendència al damunt.
Quan els petits tenen la mida suficient es queden a la colònia mentre la mare surt a cercar aliment. Per tal de mantenir-se més calents s’ajunten formant atapeïdes pinyes, a l’espera que aquestes tornin per alletar-los. Sorprenentment la mare sempre és capaç de reconèixer els seus fills, fins i tot enmig de centenars d’altres. |
Amplia el cicle anual: |
|
|
A mitjans d’estiu els petits estan completament desenvolupats i ja són capaços d’alimentar-se per si sols. Malgrat la mare ja no els nodrirà més, romandran junts a la mateixa colònia fins que el fred els obligui a canviar de refugi. |
|
A partir d’aquest moment cal apressar-se a acumular reserves de greix per a passar l’hivern que ja s’acosta, de manera que les femelles i els joves es dedicaran a alimentar-se tant com puguin per poder entrar en hivernació amb unes bones reserves.
Per els mascles, que han passat tota la primavera i estiu alimentant-se despreocupats, arriba el moment de màxima activitat: l’aparellament. Destinaran bona part del seu temps a cercar companya i a convèncer-la de les seves aptituds. Assegurar-se la descendència passa a ser el seu principal objectiu.
|
|
El període d’aparellament s’acabarà quan els rat-penats entrin en la seva letargia hivernal. Les femelles, un cop prenyades, interrompran l’embaràs per reprendre’l just després de l’hivern.
Els refugis càlids que acollien les colònies de cria normalment no ofereixen bones condicions perquè puguin hivernar-hi, de manera que caldrà desplaçar-se cap als refugis d’hivern. Durant el trànsit d’uns a altres poden utilitzar múltiples emplaçaments per a descansar durant el dia, són el que es coneix com a refugis de pas.
Als refugis d’hivern, els rat-penats abaixen el seu metabolisme, redueixen la temperatura corporal fins equiparar-la amb l’ambiental, d’entre 0 i 10 ºC, i esperen, un cop més, que arribi el bon temps. |
|
|
|
|
| Al capvespre, quan les darreres llums del dia encara ens permeten veure’ls amb claredat, surten els primers rat-penats a cercar les seves preses preferides: els insectes.
És fàcil descobrir-los rondant per les faroles, on abunden les papallones nocturnes i altres insectes alats que són destrament atrapats i embolcallats amb la membrana caudal, des d’on resulten fàcilment manipulables.
Les espècies de vol més ràpid són les primeres a sortir. Solen caçar al vol a força alçada, lluny de qualsevol obstacle. Les de vol més lent, incapaces d’esquivar els atacs dels rapinyaires diürns que puguin estar actius a darrera hora del dia, s’emparen en la foscor per abandonar els refugis i començar a cercar aliment a baixa alçada, dins i a les vorades del bosc. |
|
|
| |
| La dieta de les diferents espècies varia en funció de la seva mida i tipus de vol. Mentre les més ràpides capturen les seves preses bàsicament a l’aire, d’altres, més lentes però més maniobrables, cerquen insectes i invertebrats diversos a dins del bosc o entre la vegetació. Aquestes darreres poden perseguir les preses en moviment o bé esperar-les des d’una branca, i fins i tot capturar-les quan estan aturades. Dins d’una mateixa zona, a fi d’evitar la competència amb altres espècies, cadascuna utilitza uns espais diferents per a cercar l’aliment, tot seguint itineraris més o menys fixes: |
|
| |
|
|
| |
| La major part de les 28 espècies de rat-penats que es troben a Catalunya poden utilitzar, en algun moment de la seva vida, cavitats subterrànies, ja siguin naturals o artificials, per refugiar-se. Algunes mostren una clara preferència pels forats dels arbres, mentre d’altres, menys exigents, poden trobar protecció suficient en petites fissures de parets naturals o de construccions. |
|
| L’existència de refugis adequats a les necessitats dels diferents moments del cicle vital és un dels factors que limita fortament les poblacions de rat-penats. En aquest sentit, la desaparició dels boscos madurs que ens queden i els nous sistemes de construcció no els afavoreixen gens, doncs cada vegada els resulta més complicat trobar escletxes i forats on ubicar-se. |
 |
|
 |
La instal·lació de caixes-niu especials per a rat-penats, ja sigui en boscos joves on no hi hagi aixoplucs naturals, o en construccions humanes, els permet establir-se en zones on altrament no els seria possible subsistir.
Per a aquelles espècies que depenen estrictament de les cavitats subterrànies, es fa imprescindible trobar refugis lliures de pertorbacions, especialment durant l’època d’hivernada, doncs les molèsties ocasionades per la irrupció inoportuna de visitants poden fàcilment provocar l’abandonament de les colònies reproductores i fins i tot la mort d’individus si aquests són despertats durant la letargia hivernal, ja que, en aquest cas, se’ls obliga a malgastar les ajustades reserves energètiques destinades a superar l’estació freda. És per tot això que es fa necessària la protecció dels refugis que allotgen colònies importants, privant o controlant l’afluència de visitants. |
|
|
|
| Els rat-penats es troben dins les llistes d’espècies protegides a nivell europeu, estatal i autonòmic. De les 28 que trobem al principat, totes, excepte la rata-pinyada pipistrel·la comuna, són considerades sensibles per la legislació catalana; moltes d’elles figuren com a vulnerables, rares o en perill al Libro Rojo de los Vertebrados de España; i totes estan considerades “estrictament protegides” per la Directiva HABITAT, d’abast europeu, que a més n’inclou 11 a l’Annex II, on es recullen les espècies que han de ser objecte de mesures especials de conservació. Algunes recentment descobertes, com els ratpenats grisos ibèric i itàlic, o el ratpenat de bigotis petit, encara no gaudeixen d’un estatus legal clar. Malgrat la protecció promoguda des de les diferents administracions, cal destacar que no tenim en el moment actual un coneixement suficient de la seva situació real ni sabem quina és la tendència poblacional. |
Pots consultar les normes de protecció catalanes que amparen els ratpenats als següents links:
|
- Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.
- LLEI 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals.
|
| |
|
