Myotis myotis (Borkhausen, 1797)
Vespertilionidae

Preocupació menor

Descripció

Especie de grans dimensions, amb una longitud cap-cos d'entre 65 i 84 mm (el ratpenat rater més gran d'Europa), una cua d'entre 40 i 60 mm, l'avantbraç entre 55 i 67 mm, una envergadura alar de 350 a 450 mm i pot pesar de 20 a 27 g. Les orelles són característicament llargues, mesurant entre 24 i 27 mm i el musell és especialment pronunciat. La coloració és molt diferenciada entre la part dorsal, que és marronosa o rojenca, i la part ventral que es blanquinosa o grisenca. En general els juvenils tenen una coloració molt més grisenca que els adults. Les ales són de color gris o marró fosc.

De cara a la seva identificació les orelles relativament grans (i amb uns 7-8 plecs transversals), una taca fosca a la punta del tragus i el musell allargat són característiques importants que permeten diferenciar-lo del ratpenat rater mitjà (Myotis blythii), que sol tenir orelles més estretes (i amb uns 5-6 plecs transversals), una taca de pèl blanc entre les orelles i cap taca negra al tragus.

Distribució

Es distribueix  des de l'oest europeu (Portugal) fins a l'est d'Europa (Turquia) i arribant a Anatòlia. El límit septentrional de la seva distribució es troba al sud dels Països Baixos, Alemanya, Dinamarca, Polònia i Ucraïna. La seva distribució inclou les Illes Balears i Sicília. S'han detectat individus aïllats, no residents, al Regne Unit i al sud de Suècia, i és absent al nord d'Àfrica, Còrsega, Sardenya i Malta.

---

Refugis i cicle vital

Al centre d'Europa les colònies de cria es solen trobar en espais amplis d'edificis abandonats, golfes i ocasionalment sota de ponts i altres estructures, mentre que al Mediterrani, principalment cria en coves. Mascles individuals s'han trobat en golfes, torres, darrere els ampits de les finestres i en fissures de ponts, arbres i fins i tot en caixes-refugi. Les colònies de reproducció poden estar formades per milers d'individus, generalment femelles i les seves cries i, en l'àrea mediterrània, solen trobar-se barrejats amb altres espècies. Al centre d'Europa les colònies de cria solen comprendre 50-1.000 individus, rarament 5.000, mentre que al Mediterrani hi ha colònies que arriben als 8.000 individus. El nombre de mascles acostuma a ser molt baix. Les colònies es formen a finals de març o abril; les cries neixen entre maig i principis de juny, comencen a volar a les 3-4 setmanes de vida i els juvenils esdevenen independents a les 6-8 setmanes d'edat. Els refugis de cria s'abandonen un cop les cries ja estan deslletades, normalment a finals d'agost.

A Alemanya el 15-40% de femelles juvenils s'aparellen la primera tardor i parexien l'any següent, xifra que arriba al 95% a Portugal. Els mascles d'aquesta espècie a finals d'agost es congreguen en coves que constitueixen els seus refugis de "swarming", que congreguen individus de molts refugis del voltant. L'aparellament normalment es dóna en els refugis de mascles. Aquesta espècie no es considera migradora, tot i que entre els seus refugis de reproducció i els d'hibernació s'han registrat desplaçaments d'entre 50 i 100 km. La mitja de desplaçament pels mascles és de 27.5 km i per les femelles de 51.3 km. El desplaçament més llarg registrat és de 436 km entre els Països Baixos i Alemanya. Els refugis d'hibernació solen ser subterranis i poden incloure coves, mines, búnquers i escletxes de roca, generalment amb alta humitat i temperatures relativament altes de fins a 12ºC. A l'hivern poden formar-se pinyes de centenars d'animals, tot i que grups més petits o animals individuals és el més habitual.

---

Hàbitat i alimentació

Normalment se'l troba a menys de 800 metres d'altitud, tot i que al sud de la seva distribució pot trobar-se més amunt. Les àrees de caça solen caracteritzar-se per vegetació que permeti un fàcil accés al terra i a insectes terrestres, com ara els boscos mixtes i de caducifolis. Les densitats de població normalment es troben correlacionades amb la quantitat de bosc present al voltant dels refugis. També sol caçar en hàbitats temporals com prats, pastures i camps recentment llaurats, pasturats o segats. Solen caçar a una distància d'entre 5-15 km del refugi, amb un màxim de 26 km.

La dieta és predominada per animals terrestres de 10 mm o més. Les preses més habituals són coleòpters terrestres grans (gènere Carabus), seguides de altres artròpodes terrestres com els quilòpodes, aranyes i larves d'escarabat. Esporàdica i estacionalment, també cacen altres escarabats més petits, gril·lotàlpids, tipules i ortòpters. A l'àrea mediterrània, les aranyes poden ser un dels components principals de la dieta. Aquesta espècie sol caçar a poca alçada. Si la presa es localitza en base del soroll que fa, el ratpenat s'hi apropa, hi vola al voltant una mica i després s'hi llença directament a sobre. Durant aquesta fase d'aproximació, el sentit de l'olfacte probablement hi juga un paper important.