Myotis emarginatus (Geoffroy, 1806)
Vespertilionidae

Preocupació menor

Descripció

Ratpenat de mida mitjana entre 41 a 54 mm de llarg (cap i cos), un avantbraç d'entre 36 i 44 mm, una envergadura alar de 220 a 250 mm, una cua de 38 a 46 mm i un pes que oscil·la entre 5.5 i 15.5 gr. Les orelles, la cara i les ales tenen el mateix olor, essent marró o marró clar. Les orelles son allargades (entre 15 i 17 mm) i presenten una característica indentació al marge extern que li dóna nom, a més d'un tragus recte i fi. El pelatge és llarg i llanut, amb una característica coloració caoba, que pot variar del marró al vermellós, amb la part ventral lleugerament més groguenca o blanquinosa. Els juvenils presenten unes coloracions més fosques que els adults.

Es diferencia dels ratpenats grisos (Myotis nattereri, M. escalerai i M. crypticus) per la coloració rogenca, el calcar recte i més curt, la indentació de la orella i en que el serrell de l'uropatagi és molt més curt i poc evident.

Distribució

Aquesta espècie es característica del sud d'Europa especialment de l'àrea mediterrània incloses la majoria d'illes. Al nord arriba fins al nord de Bèlgica, el sud dels Països Baixos i de Polònia. A Alemanya només apareix a les zones més càlides. Es pot trobar des de Portugal fins a l'oest d'Europa, incloent la regió del Caucas, Síria, Iraq, Turquia, Palestina, Líban, Oman, Tadjikistan i Uzbekistan. També al nordoest d'Àfrica, el pròxim Orient i la Península Aràbiga.

---

Refugis i cicle vital

Els refugis estivals al nord de la seva distribució solen correspondre's a edificis, normalment en sostres d'esglesies, cases i cabanes de bestiar. Normalment ocupen golfes relativament iluminades i fresques. En el sud particularment en coves, tot i que també hi han colònies de cria en edificis abandonats com masies. Individus aïllats poden utilitzar multitud de refugis, incloent sortints de roca i forats d'arbres, a part dels ja mencionats. Les colònies de maternitat solen ser utilitzades per vàries generacions i poden contenir de 20 a 500 femelles i alguns mascles, normalment barrejades amb altres espècies com el ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum). Hi alguns casos, com a la frontera entre Grècia i Bulgària, de colònies de cria de 7.000 exemplars. Les cries neixen desde meitats de juny a meitats de juliol. Les colònies de cria es poden abandonar a l'agost.

Les femelles no es solen aparellar durant el primer any de vida. Els aparellaments es dónen en els refugis d'aparellament entre agost i septembre on es dóna el comportament de "swarming", amb els mascles essent molt més abundants en aquests llocs. És una espècie essencialment sedentària, amb una distància entre els refugis de cria i d'hibernació d'uns 40 km. El desplaçament més llarg demostrat és de 105 km. A l'hivern utilitza refugis subterranis amb temperatures relativament altes i constants d'uns 13ºC. La hibernació d'aquesta espècie és inusualment llarga, al sud d'Alemanya allargant-se fins a l'abril, amb alguns animals allargant-la fins a mitjans de maig.

---

Hàbitat i alimentació

Generalment es troba en ambients forestals i habitats amb vegetació baixa com matollars on les condicions climàtiques siguin favorables. Es pot trobar des del nivell del mar fins als 1.800 metres. Com a àrees de caça s'inclouen boscos caducifolis, zones hortícoles obertes, parcs i jardins naturalitzats. Normalment, prefereix boscos molt estructurats amb alta diversitat d'espècies de arbustos i arbres que boscos de coníferes.

Espècie especialitzada en la caça sobretot d'aranyes i opilions, tot i que també en menor mesura de mosques i arnes. A Europa central sol visitar amb freqüència casetes de pastors durant la època de cria en busca de mosques i altres dípters voladors. Himenòpters i escarabats formen una part molt petita de la dieta. Sol caçar molt a prop de la vegetació, així com per sobre dels arbres, agafant les preses directament de sobre la vegetació. Les aranyes són capturades directament de la teranyina, i els insectes els pot agafar del sostre o de parets on reposen. Evita zones obertes per caçar.