Eptesicus isabellinus (Temminck, 1840)
Vespertilionidae

Preocupació menor

Descripció

Ratpenat de mida mitjana, molt semblant al ratpenat dels graners (Eptesicus serotinus), tot i que lleugerament més petit i pàl·lid. Longitud del cap-cos d'entre 46 i 55 mm, amb un braç d'entre 44 i 54 mm i un pes d'entre 13 i 24 g. Pelatge de color marró clar, arribant fins i tot a tenir una aparença lleugerament groguenca, amb la zona ventral una mica més clara. Cara i orelles de color marró fosc sense arribar a ser completament negres com en el ratpenat dels graners.

Distribució

Es troba des de la meitat sud de la Península Ibèrica fins al nord-oest d'Àfrica, des de Marroc fins a Líbia, sempre per sobre del desert del Sàhara. Aquest ratpenat està citat a les muntanyes de l'Atles, així com a les Illes Canàries (Lanzarote). A la Península Ibèrica, sembla que aquesta espècie presenta una distribució al·lopàtrica amb el ratpenat dels graners (Eptesicus serotinus), trobant-se el primer a Andalusia i al sud d'Extremadura i Castella la Manxa.

---

Refugis i cicle vital

Principalment es refugia en esquerdes de roca en parets o a l'entrada de coves, i en menor proporció en forats d'arbres. També utilitza estructures antròpiques com edificis i ponts, així com runes antigues. Les colònies de cria comencen a formar-se a finals d'abril i principis de maig, normalment prop de cossos d'aigua. Aquestes solen incloure des d'una a diverses dotzenes de femelles. A Algèria es va trobar una colònia de cria amb més de 30 individus en una palmera datilera buida. Els mascles es refugien majoritàriament sols. Els naixements comencen entre la segona quinzena de juny i la primera de juliol, amb una o dues cries per part. La lactància dels juvenils es prolonga fins a mitjans d'agost, quan la colònia de cria comença a desintegrar-se.

Se la considera una espècie sedentària. No hi ha una gran variació entre els refugis d'hivern i els d'estiu.

---

Hàbitat i alimentació

L'hàbitat d'aquesta espècie inclou paisatges cultivats oberts i boscos mediterranis, així com zones de matollar obert. A les zones semidesèrtiques de la seva distribució, apareix associat a cossos d'aigua i oàsis amb vegetació més densa. Aquesta espècie es troba des del nivell del mar fins a un límit de 1.180 m d'altitud.

Les principals preses d'aquesta espècie són lepidòpters, dípters, coleòpters i hemípters, essent aquests dos últims més predominants en certs llocs. El vol és ràpid i maniobrable al voltant d'arbres i roques, cacant les seves preses a l'aire. Les zones de cacera solen ser zones boscoses i arbustives, amb una bona proporció d'arbres i amb cossos d'aigua propers com canals, rius o basses.