Barbastella barbastellus (Schreber, 1774)
Vespertilionidae

Gairebé amenaçada

Descripció

Ratpenat de mida mitjana, presenta una longitud cap-cos d'entre 45 i 60 mm), un avantbraç d'entre 36 i 43 mm, una envergadura d'entre 255 i 300 mm, una cua d'entre 36 i 52 mm, unes orelles de fins a 20 mm i un pes d'entre 5 i 14 g. Presenta un lleuger dimorfisme sexual, essent els mascles normalment més petits que les femelles. Espècie inconfusible pel seu musell curt i amb fisures als narius que arriben fins al llavi, i unes orelles úniques, de forma trapezoidal que, unides al centre del cap, miren endavant. El tragus és llarg i arrodonit i s'estreta a la meitat final. La pell és normalment de color marró fosc, quasi negre. El pelatge és sedós i negre o marró fosc, amb les puntes grogues o blanques, que li proporcionen un aspecte lleonat. A les Canàries les femelles són més marronoses i els mascles més negres i cap dels dos presenta la coloració lleonada. Els juvenils normalment tenen coloracions una mica més fosques que els adults. Part de les ales i l'uropatagi estan cobertes de pèl.

Distribució

Es distribueix per gairebé tot el centre d’Europa, però amb molts buits a l'àrea mediterrània. El punt més septentrional de la seva distribució es troba a Suècia, amb una única cita de Norguega, i al sud d'Anglaterra. També la trobem a les Balears, Còrsega, Sardenya, Sicília, les illes Canàries i al Marroc, Turquia, Anatolia, la regió del Caucas i Iran. A Bèlgica, Holanda i Noruega, l'espècie es troba probablement extingida.

---

Refugis i cicle vital

A l'estiu els refugis són forestals, darrera l'escorça dels arbres, en escletxes dels troncs i fins i tot en caixes-refugi planes i estretes. Els refugis naturals solen donar-se en boscos madurs amb abundància d'arbres morts i cavitats, preferentment en rouredes, fagedes i boscos de pícees. Els refugis es solen trobar a alçades d'entre 8 i 10 metres. Ocasionalment es refugien en estructures humanes com edificis vells o bordes. Els refugis de cria en edificis poden tenir fins a 100 femelles, mentre que en arbres solen rondar les 10-20 femelles. Les colònies de cria en arbres solen canviar de refugi freqüentment. Una o dues cries neixen a meitats de juny, i son alletades fins a les 6 setmanes de vida.

Les femelles esdevenen fèrtils a partir del primer any d'edat i l'aparellament es dóna en les coves de swarming, principalment a finals d'agost, tot i que s'allarga des de setembre i fins a novembre, depenent de la latitud. Aquesta espècie no es considera migratòria. A l'hivern es refugien també sota l'escorça d'arbres, però utilitzen també refugis subterranis amb major freqüència. És una espècie molt resistent al fred i sol hivernar a l'entrada d'aquestes cavitats, amb temperatures properes al punt de congelació. Aquests refugis subterranis poden contenir milers d'individus, amb els més grans registrats a Eslovàquia i Polònia amb 8.000 animals.

---

Hàbitat i alimentació

Es considera una espècie delimitada a una gran diversitat d'ambients forestals, tot i que també es pot trobar en parcs i en zones obertes amb marges forestals. Depenent de la latitud es poden trobar a diferents altituds; al nord de la seva distribució aquest espècie es troba en terres baixes, mentre que al sud es troba en zones més muntanyoses fins a 2.260 metres d'altitud. Tot i que és una espècie essencialment forestal, no sembla tenir predilecció per un tipus de bosc o un altre. El que si s'ha vist és que es troba generalment en boscos madurs, amb una estructura forestal complexa amb arbres de diferents mides i edats i aprop de cossos d'aigua. Sorprenentment, a la Capadòcia (Turquia) hi ha una població que s'ha adaptat a hàbitats esteparis. Sol caçar aprop dels seus refugis, amb desplaçaments màxims d'uns 20 km.

Aquesta espècie s'alimenta principalment de lepidòpters nocturns (arnes), però també de dípters, tipúlids i petits nematòcers, així com rarament de coleòpters i aranyes. La espècie s'ha especialitzat en caçar arnes timpanades, amb òrgans auditius, i per això presenta aquesta ecolocalització tant característica. La barbastel·la caça a primera hora del vespre i caça sempre aprop de vegetació forestal, principalment als marges i les capçades, tot i que també a l'interior dels boscos. El vol és àgil i ràpid i captura les seves preses a l'aire.